Và al contegnud

Arasce

De Wikipedia
(Rimandad de Alassio)

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Cuurdinàde geogràfiche: 44° 0' N 8° 10' E

Arasce
Comun
Arasce - Bandera Arasce - Stema
Arasce - Sœmeanza
Arasce - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Liguria
Provinça Provincia de Savona
Capolœg Alassio
Politega
Sindeg Marco Melgrati
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 44°00′28.5″N 8°10′22.96″E / 44.007917°N 8.173044°E44.007917; 8.173044
OSM 42792
Voltituden 6 m s.l.m
Superfix 17,25 km²
Abitants 10 059 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 583.13 ab./km²
Confin Albenga, Andora, L’Aigheuja e Villanova d'Albenga
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0182
Codex postal 17021
Sigla autom. SV
Codex ISTAT 009001
Codex catastal A122
Sant protetor Sant Ambroeus
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Arasce - Localizazion
Arasce - Localizazion
Sit istituzional


Arasce (en italià: Alassio) l'è 'n cümü italià, de la regiù de la Liguria, en Pruvìncia de Savona.

El g'ha 'na popolasiù de 11 134 abitàncc (dàto del Desember 2013[1]), condena superfìce de 17,3 km² e 'na densità de popolasiù de 644 ab./km².

L’è cognossü principalment per la sò luunga costa de sabbia e per el turismo al mar, che l’è una di principal attività economich de la cità. I grand spiagg, caratterizà de sabbia fina e dorada, se slargan per tanti chilometer e dan un sit ideal per rilassars e atività ricreatif. El clima liger de Alassio, cun di estaa cald e di inverni temperà, contribuiss a render i sò cost una destinaziun famusa minga sultant durant la stagiun d’estaa, ma anca durant tüt el aan.

Olter al mar, Alassio l’è famus per el Muretto di Alassio, un mür carateristich decurà cun tegul firmà di gent famus. Un olter punt de interess l’è el sò luungh vicolo, ciamà localment “budello”, che traversa el center storegh e g’ha tanti negozi, ristorant e caffè. I cullin che g’he sun drée g’han tanti percors per escursiun e a pè, che permeten ai visitatur de goder del paesagg natüral e de la vista panoramica sü la còsta. Inolter, la cità l’è famusa per i sò “baci di Alassio”, piscinin dolz al cicolata che rapresentan una specialità gastronomica local. Chesti element dan a Alassio una posiziun impurtant intra i comun de la Riviera dei Fiori.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Arasce, durant del era romana, l’era minga un insediament stabil ma l’era sotta la giurisdiziun del Pagus civitatis del comun de Albenga.[2][3][4][5] I primi abitant cognusuu sun stà i Ingauni ligur, che probabilment se sun rifugià en Arasce dopu l’invasiun romana, e se sun stabilì sü una cullin ciamada Castè o Castlè.[6][7] Una lejenda local la dis qe la fondazion de Arasce a l’Adelasia, tüsa dol imperador Otton I, e a ‘l sœ amant Aleramo, fiœl de un re. Dopu vèss scapà en Liguria per luur amor frustada, g’han truvà rifugio in del munt Tirasso, induè Adelasia g’ha dà nascita a un insediament a l’inizi ciamà Alaxia, che in del temp l’è diventà Arasce.[8][9][10][11]

In del IX secul, la populaziun la s’è stabilida in de la zòna de manera püsee definida. I prime menzion ofiçai de l’Arasce inn del secol XII, cond riferiments a un cert Gandulfo “de Adalaxia”. In qell period qi, tante famiie dei citaa visin a i se inn trasferide in su la còsta, e i g’han fondad el Burgum Alaxi e i g’han costruid una cesa dedicada a Sant'Ambrogio. Durant del XIV secul, Arasce l’era sotta el cuntrol di monach benedetin del isula de Gallinara. Però, in del 1303, l’abat Giovanni di Diano g’ha trasferì tüt i proprietà e i diritt al comun de Albenga.[10][12]

In del XVI secul, la cità l’era despess minaciada de la pirateria, che g’ha purtà a la costruziun di mür de difesa robust. Chesta mür, cuma bastion e torr, l’è stada fundamental per prutegir i gent di incursiun di pirat e di bataji lucal. Durant del periud napoleun, Arasce g’ha avü di cambiament impurtant, cuma la mudernizaziun di infrastrütur e la redaziun del Registro fondiari, che g’ha cunsentì una gestiun püsee bòn di proprietà e di risurs lucal.[10][13]

El XIX secul l’è stà un periud de trasformaziun per Arasce, cunt el principi del turismo internaziunal. Chestu svilupp l’è stà facilità del ariv de la ferruvia Genova-Ventimiglia in del 1872 e del interess di impurtant famèji inglès, che g’han contribuì a la cressita del ospitalitaa e a la costruziun di vill elegant. In del 19° secolo la cità l’è diventada ün centro cultural e social impurtant, cün tant aveniment e iniziativ che han ciamad visitatür de tutta l’Europa.[10][13]

Ind ol ventésim secoll, Arasce ‘l g’ha consolidad la sœ reputazion de destinazion costiera. Durant del periud fascista sun stà costruì o mejorà tanti infrastrütur, cuma stràd, edifiz publich e strutur ricreatif. La cità g’ha subì di dann durant de la Segonda guerra mondial, ma dopu de la guerra l’è stada riparada subit, inscì che Arasce g’ha permetü de riprendess e de segutar a prosperar.[10][13]

El periud dopu de la guerra g’ha segnà l’inizi de un’era de grand svilupp per Arasce, cunt un afluss semper püsee grand de turist internaziunai atirà de la sò belleza natüral e di sò strutur de alloggio. La creazion dol Muretto di Arasce ind ei agn '50 ‘l é divegnud un simbol de la cittaa, qe ‘l g’ha contribuid a far su la fama. Durant de la cressita economich di an ‘60 e ‘70, Arasce g’ha continuà a atirà di visitadur de tüt l’Italia e de olter pais, cunsulidant la sò posiziun cuma una di principal destinaziun turistich de la Riviera Ligur.[10][13]

Evulusiù demogràfica[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Alassio l'è mustràt endèla tabèla ché sóta:



Abitant censid

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2013.
  2. Associazione Vecchia Alassio, Comune di Alassio (a cura di), Alassio Alassio, 44° Parallelo, Albenga, Tipolitografia Fratelli Stalla, 1992.
  3. Domenico Mischiatti, Dall'Antico Borgo Romanico di Lamium a Moglio, terra imperiale di Adelasia e Aleramo..
  4. Antonio Carossino, Alassio, Guide Gallery, 1988.
  5. Storia di Alassio: la città del Sole e del celebre muretto. 30 settembre 2022. URL consultad in data 20 gennaio 2024.
  6. Antonio Carossino, Alassio, Guide Gallery, 1988.
  7. Digiside S.r.l. Eventi e Cultura ad Alassio - Alaxi Hotels. URL consultad in data 24 gennaio 2024.
  8. Pietro Scotti, Alassio: Baia del Sole, Parma, 1973.
  9. Domenico Mischiatti, Dall'Antico Borgo Romanico di Lamium a Moglio, terra imperiale di Adelasia e Aleramo..
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Azienda Autonoma di Cura e Turismo di Alassio (a cura di), Alassio nelle sue origini.
  11. Alassio, culla degli innamorati - IVG.it. 23 settembre 2018. URL consultad in data 12 febbraio 2024.
  12. Paolo Balocco. Alassio, una perla turistica con una storia antica e un muretto famoso in tutto il mondo. 3 settembre 2020. URL consultad in data 20 gennaio 2024.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Alberto Berruti. Adelasia e Aleramo: la leggenda della fondazione di Alassio. 9 dicembre 2017. URL consultad in data 20 gennaio 2024.