Và al contegnud

Assedi de Noara

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ol tradiment de Noara

L'Assedi de Noara l'è staa faa in tra el vott e 'l des de april del 1500, duranta la segonda guerra italiana.

Svolgiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

In su la fin del marz del 1500, on'armada francesa menada del re Luis XII de Francia l'è andada invers del Ducaa de Milan, difenduu de Luduvigh el Mor. I dò esercit s'hinn descontraa denanz a Noara a partì del vott de april, ma i mercenari svizzer del Sforza s'hinn refudaa de frontà i compatriota sò de lor che combatteven de la banda francesa. Inscì i soldaa milanes g'hann avuu de de scondes e trinceràss in de la città, e hinn finii tajaa foeura e assediaa de l'armada de Luis. In la nocc del noeuv de april i svizzer del Luduvigh s'hinn rebellaa, e gh'hann daa el duca e la città ai frances el dì adree.

Conseguenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cont el rivà di frances, Milan l'ha perduu l'indipendenza e l'è restaa sotta el domini forestee per olter 360 agn.